Matrix

Aquest fragment de pel·lícula pertany a “Matrix”, dirigida per el germans Wachowski. Pertany el gènere de ciència ficció i acció.

Escena clau en la pel·lícula perquè li diuen a Neo (Thomas A. Anderson) que ell és Matrix.

És de nit i esta plovent, es produeix un pla picat de l’edifici on es troba Neo. Hi predominen els plans zenitals a fora de l’edifici i dintre, a fora per veure com plou i per dintre per veure com pugen les escales mentres sona la banda sonora. A continuació, Neo entra a la sala on hi ha un home (primer pla per l’home), aleshores, es produeixen un seguit de primers plans entre l’home i Neo, amb diferents talls en sec. Hi ha un moment on hi ha un pla general i així podem veure els dos personatges a la vegada. Quan Neo ha d’escollir entre una de les dues pastilles es produeix un pla de detall. A l’escena hi ha una il·luminació artificial que ve donada per les llampares que hi ha dins l’habitació.

Per finalitzar la seqüència acaba amb els soroll dels trons de la tempesta.

El nom de la Rosa

Aquest fragment pertany a la pel·lícula “El nom de la Rosa”, dirigida per Jean-Jacques Annaud. Esta basada en la gran novel·la homònima d’Umberto Eco. Pertany al gènere del drama i intriga.

 Escena final de la pel·lícula on hi apareixen dos monjos i una noia. Un dels monjos ha de decidir si quedar-se amb la noia o continuar el seu camí. Es produeixen diferents tipus de tràveling, primer es produeix un tràveling frontal on es pot veure els protagonistes per el camí que van amb els rucs. I després es produeix un tràveling frontal endavant que és quan el noia s’apropa a la noia. En aquest moment es produeixen diferents plans: primers plans, pla mig i pla sencer (es veu el mestre que se’n va), també es produeix una composició clàssica. Aleshores comença a sonar la banda sonora que té un paper important perquè gràcies això el mestre li esta ficant presa al noi, es produeix un desenfocament a causa de la boira que hi ha. Hi torna haver-hi diferents plans i contraplans.

Finalment, la seqüència final passa d’un pla general a un gran pla general on es pot veure el paisatge i els dos monjos en petit. 

Ciutadà Kane

 

Fragment de la pel·lícula “Ciutadà Kane”. És la pel·lícula més important d’Orson Welles perquè esta considerada la millor pel·lícula de la historia. Estrenada el 1941 i pertany al generà del drama.

 

En aquesta escena podem veure com un marit discuteix amb la seva muller perquè ella no vol cantar més perquè la critiquen i el seu marit, tot i així, la obliga a cantar. 

 

La seqüència comença amb un pla mig curt que dura molts pocs segons, on hi apareix el protagonista (Orson Welles) i poc després es produeix un encadenament. Apareix una part d’un diari i s’escolta la veu de la dona en off, aleshores es produeix un tall en sec que dona lloc a que puguem veure el diari sencer.  A continuació podem veure un pla mig curt amb un angle picat on hi apareix la protagonista (Dorothy Comingore) discutint amb el seu marit que pareix en el següent pla. Hi predominen molt els talls en sec i els plans mitjos per els personatges.  A continuació, veiem un pla general del menjador de la casa. Més endavant podem veure que el director utilitza un pla americà per enfocar el marit quant esta veient la carta que li portat el carter. Per finalitzar l’escena, Charlie va cap a la dona i es pot veure com es produeix un tràveling lateral i es fa un canvi de pla. La ombra del protagonista obscurint la dona, dona entendre que ell té molta més superioritat que ella. Finalment s’acaba la seqüencia amb un pla mig curt de la meitat de la cara de la dona.

 

En aquest fragment de la pel·lícula no s’escolta la banda sonora en cap moment, la majoria del temps només s’escolten els crits de la dona.

 

 

 

Audiovisual color