Aquest
curtmetratge s’anomena “La culpa”. Ha estat dirigit per David Victori. L’any
2012 va guanyar el premi YouTube's Film Festival.
El curtmetratge tracta d’un parella que esta passejant pel
carrer i de sobte l’home se n’assabenta de que la seva dona esta embarassada,
en aquest moment trucant a l’home per telèfon i mentre la dona li demana les claus
del cotxe. Aleshores un home es xoca amb el marit de la dona i aquest veu que
porta el seu bolso. Quan el marit va cap al cotxe veu a la dona morta al terra.
A continuació podem veure com l’home va a casa de qui a matat a la seva dona i
el mata però en realitat es podria dir que tot això és un somni.
Aquest
curt té una característica molt important, té molt poc diàleg i molta música. Primer
comença amb un pla zenital, on podem veure pujar a l’home per les escales. Mentre
va pujant podem veure que les escales tenen unes línies diagonals que hi
predominen.
Quan
l’home arriba al cinquè pis es produeix un flashback, és a dir, ens narra els
fets pels quals l’home es troba ara en aquesta situació. Durant aquest
flashback podem veure la dona morta i aleshores es produeix un tràvelling
frontal cap enrere. Quan ja se’n narrat els fets, podem tornar a veure el
protagonista entrant a casa de l’assassí de la seva dona, i en aquest moment es
produeix un tràvelling frontal de seguiment. En tota aquesta escena la música
té un paper molt important.
Quan
l’home esta davant de l’assassí es produeix un primeríssim primer pla. A continuació
podem observar diferents plans però el més important és el pla americà perquè n
aquest moment l’home dispara a l’assassí, aleshores apareix el fill de l’assassí
i comença a sonar una música misteriosa. Després hi ha diferents talls i
diferents plans quan l’home sembla que baixi les escales però en realitat mai
les esta baixant, sempre torna el mateix pis.
Finalment,
quan l’home surt del pis i comença a baixar les escales es produeix un pla
aberrant.
Des del
meu punt de vista és un curtmetratge difícil d’interpretar perquè has de
prestar atenció a cada moment sinó arriba un moment que et perds. Però David
Victori sota la meva opinió ha fet un molt bon treball i un curtmetratge força
interesant i diferent.
