La culpa

Aquest curtmetratge s’anomena “La culpa”. Ha estat dirigit per David Victori. L’any 2012 va guanyar el premi YouTube's Film Festival.

El curtmetratge tracta d’un parella que esta passejant pel carrer i de sobte l’home se n’assabenta de que la seva dona esta embarassada, en aquest moment trucant a l’home per telèfon i mentre la dona li demana les claus del cotxe. Aleshores un home es xoca amb el marit de la dona i aquest veu que porta el seu bolso. Quan el marit va cap al cotxe veu a la dona morta al terra. A continuació podem veure com l’home va a casa de qui a matat a la seva dona i el mata però en realitat es podria dir que tot això és un somni.

Aquest curt té una característica molt important, té molt poc diàleg i molta música. Primer comença amb un pla zenital, on podem veure pujar a l’home per les escales. Mentre va pujant podem veure que les escales tenen unes línies diagonals que hi predominen.

Quan l’home arriba al cinquè pis es produeix un flashback, és a dir, ens narra els fets pels quals l’home es troba ara en aquesta situació. Durant aquest flashback podem veure la dona morta i aleshores es produeix un tràvelling frontal cap enrere. Quan ja se’n narrat els fets, podem tornar a veure el protagonista entrant a casa de l’assassí de la seva dona, i en aquest moment es produeix un tràvelling frontal de seguiment. En tota aquesta escena la música té un paper molt important.

Quan l’home esta davant de l’assassí es produeix un primeríssim primer pla. A continuació podem observar diferents plans però el més important és el pla americà perquè n aquest moment l’home dispara a l’assassí, aleshores apareix el fill de l’assassí i comença a sonar una música misteriosa. Després hi ha diferents talls i diferents plans quan l’home sembla que baixi les escales però en realitat mai les esta baixant, sempre torna el mateix pis.

Finalment, quan l’home surt del pis i comença a baixar les escales es produeix un pla aberrant.

Des del meu punt de vista és un curtmetratge difícil d’interpretar perquè has de prestar atenció a cada moment sinó arriba un moment que et perds. Però David Victori sota la meva opinió ha fet un molt bon treball i un curtmetratge força interesant i diferent.

Matrix

Aquest fragment de pel·lícula pertany a “Matrix”, dirigida per el germans Wachowski. Pertany el gènere de ciència ficció i acció.

Escena clau en la pel·lícula perquè li diuen a Neo (Thomas A. Anderson) que ell és Matrix.

És de nit i esta plovent, es produeix un pla picat de l’edifici on es troba Neo. Hi predominen els plans zenitals a fora de l’edifici i dintre, a fora per veure com plou i per dintre per veure com pugen les escales mentres sona la banda sonora. A continuació, Neo entra a la sala on hi ha un home (primer pla per l’home), aleshores, es produeixen un seguit de primers plans entre l’home i Neo, amb diferents talls en sec. Hi ha un moment on hi ha un pla general i així podem veure els dos personatges a la vegada. Quan Neo ha d’escollir entre una de les dues pastilles es produeix un pla de detall. A l’escena hi ha una il·luminació artificial que ve donada per les llampares que hi ha dins l’habitació.

Per finalitzar la seqüència acaba amb els soroll dels trons de la tempesta.

El nom de la Rosa

Aquest fragment pertany a la pel·lícula “El nom de la Rosa”, dirigida per Jean-Jacques Annaud. Esta basada en la gran novel·la homònima d’Umberto Eco. Pertany al gènere del drama i intriga.

 Escena final de la pel·lícula on hi apareixen dos monjos i una noia. Un dels monjos ha de decidir si quedar-se amb la noia o continuar el seu camí. Es produeixen diferents tipus de tràveling, primer es produeix un tràveling frontal on es pot veure els protagonistes per el camí que van amb els rucs. I després es produeix un tràveling frontal endavant que és quan el noia s’apropa a la noia. En aquest moment es produeixen diferents plans: primers plans, pla mig i pla sencer (es veu el mestre que se’n va), també es produeix una composició clàssica. Aleshores comença a sonar la banda sonora que té un paper important perquè gràcies això el mestre li esta ficant presa al noi, es produeix un desenfocament a causa de la boira que hi ha. Hi torna haver-hi diferents plans i contraplans.

Finalment, la seqüència final passa d’un pla general a un gran pla general on es pot veure el paisatge i els dos monjos en petit. 

Ciutadà Kane

 

Fragment de la pel·lícula “Ciutadà Kane”. És la pel·lícula més important d’Orson Welles perquè esta considerada la millor pel·lícula de la historia. Estrenada el 1941 i pertany al generà del drama.

 

En aquesta escena podem veure com un marit discuteix amb la seva muller perquè ella no vol cantar més perquè la critiquen i el seu marit, tot i així, la obliga a cantar. 

 

La seqüència comença amb un pla mig curt que dura molts pocs segons, on hi apareix el protagonista (Orson Welles) i poc després es produeix un encadenament. Apareix una part d’un diari i s’escolta la veu de la dona en off, aleshores es produeix un tall en sec que dona lloc a que puguem veure el diari sencer.  A continuació podem veure un pla mig curt amb un angle picat on hi apareix la protagonista (Dorothy Comingore) discutint amb el seu marit que pareix en el següent pla. Hi predominen molt els talls en sec i els plans mitjos per els personatges.  A continuació, veiem un pla general del menjador de la casa. Més endavant podem veure que el director utilitza un pla americà per enfocar el marit quant esta veient la carta que li portat el carter. Per finalitzar l’escena, Charlie va cap a la dona i es pot veure com es produeix un tràveling lateral i es fa un canvi de pla. La ombra del protagonista obscurint la dona, dona entendre que ell té molta més superioritat que ella. Finalment s’acaba la seqüencia amb un pla mig curt de la meitat de la cara de la dona.

 

En aquest fragment de la pel·lícula no s’escolta la banda sonora en cap moment, la majoria del temps només s’escolten els crits de la dona.

 

 

 

Audiovisual color

Lectura i comentari d'una imatge

"Mort d'un milicia" Robert Capa. 1936.

Robert Capa va ser el fotògraf que va captar aquest moment, l’any 1936. Va ser fotògraf  corresponsal de guerra i l’any 1947 va fundar la prestigiosa agència fotogràfica Magnum Photos, que  encara existeix.

La següent fotografia té una temàtica bèl·lica. A la imatge podem veure un milicià abatut. L’enquadrament té un format horitzontal i un pla general, perquè podem un escenari ampli que és el camp i s’incorpora una persona, que és el milicià abatut. Podem veure un milicià sol, no hi ha ningú més, esta ell amb la seva arma agafada a la mà esquerra.

El centre d’interès podem veure que es centra en l’home mort i predominen les línies diagonals, que van des de a dalt de tot de la imatge a la esquerra fins a baix a la dreta, i entremig podem trobar l’home. La imatge fa referència a la regla del terços, perquè podem apreciar a l’home a l’esquerra de la fotografia i així el fotògraf aconsegueix una fotografia més atractiva i així mostrarem més atenció. La mirada es dirigeix cap a l’horitzó, mira recta. Si observem la fotografia podem veure que el pes visual es troba a l’esquerra, que com hem dit abans és l’home abatut.

El fotògraf ha volgut fer una angulació de tres quart, perquè agafa el protagonista una mica de costat perquè així ens dona la impressió de que s’està caient, i veurem que porta a la mà una arma que podria haver tingut una angulació frontal.

L’artista ens enfoca molt el milicià mort i en canvi tot el camp de darrere queda desenfocat per donar-li més importància al milicià. Ens podem imaginar que la imatge té una llum de matí, tot i que no ho podem saber molt bé perquè la fotografia esta presa en blanc i negre.

La imatge té un grau d’iconicitat molt gran perquè és una imatge real, també té un grau de senzillesa perquè només veiem un home amb la seva arma, no hi ha més de quatre element perquè puguem dir que sigui una imatge complexa. No arriba a ser del tot una imatge molt original perquè no ens transmet un missatge molt complex sinó que millor dit és una imatge estereotipada perquè només observant-la podem saber que fa referència a un home mort.

El fotògraf fa servir un recurs expressiu com és la hipèrbole perquè ens exagera el milicià abatut i ens capta el moment que esta caient al terra. També ens vol transmetre emoció, tristesa, penúria, sofriment cap aquest milicià.

La imatge fa referència a diferents codis visuals , un d’ells és el codi espacial, podem veure que té un punt de vista frontal. Observem que és una imatge en moviment captava en el moment idoni i això fa que ens transmeti emocions, com pot ser tristesa. A la escenografia de la imatge veiem un objecte que és l’arma, un camp de batlle i un milicià. L’home rep una llum frontal i això fa que veiem també la seva ombra. Aquesta fotografia no té colors com podria ser el vermell o el verd, sinó que és una fotografia en blanc i negre. Té una simbologia trista, ens fa referencia a totes aquelles persones que perden la vida a les guerres, el sofriment que pateixen...

El títol de la imatge amb la imatge té una relació de complementarietat perquè tots dos aporten significat i també és de recolzament perquè fixa i concreta el significat de la imatge.

Des del meu punt de vista el fotògraf ha volgut captar molt la nostre atenció amb aquesta fotografía, perquè és una imatge molt dura, veure com a un home que esta lluitant a la guerra mori. També penso que potser si la imatge fos a color ens transmitiria molt més sentiments.

En conclusió, Robert Capa ens vol transmetre una determinada imatge de la guerra a través de la seva fotografia.

Creació d'imatges

ENQUADRAMENT

1. PLA DE DETALL

2. PRIMERÍSSIM PRIMER PLA

3. PRIMER PLA

4. PLA MIG CURT

5. PLA MIG LLARG

6. PLA AMERICÀ

7. PLA SENCER

8. PLA CONJUNT

9. PLA GENERAL

10. GRAN PLA GENERAL

COMPOSICIÓ

1. LÍNIES DOMINANTS CORBES

2. LÍNIES DOMINANTS DIAGONALS AMB PUNT DE FUGA

3. ELEMENT EN MOVIMENT I PES VISUAL A LA DRETA

4. COMPOSICIÓ CLÀSSICA

5. COMPOSICIÓ REGLA TERÇOS

ANGULACIÓ

1. ANGLE MIG FRONTAL

2. ANGLE MIG TRES QUARTS

3. ANGLE MIG LATERAL

4. ANGLE PICAT

5. ANGLE CONTRAPICAT

6. ANGLE ZENITAL

7. ANGLE NADIR

8. ANGLE ABERRANT

9. ANGLE A RAN

IL·LUMINACIÓ

1. LLUM ARTIFICIAL DIFUSA

2. LLUM ARTIFICIAL DIRECTA

3. LLUM NATURAL DIFUSA

4. LLUM NATURAL DIRECTA

5. TEXTURA EVIDENT

6. CONTRAST DE COLOR

Funcions de la imatge



Foto 1: FUNCIÓ INFORMATIVA

 

Foto 2: FUNCIÓ EMOTIVA

 

Foto 3: FUNCIÓ POÈTICA

 

Foto 4: FUNCIÓ SUGGESTIVA

 

Foto 5: FUNCIÓ METAFÒRICA

 

Festival de cinema de Sant Sebastià

Del 18 al 26 de setembre es va celebrar a Donostia la 63 edició del festival internacional de cinema de San Sebastià. El dia 26 de setembre es va celebrar la ceremonia de clausura del festival i es van entregar els premis. És l’únic festival amb la màxima categoria que es celebra a Espanya. Es van poder veure actors com Ricardo Darín, Javier Cámara, Emily Watson, entre d'altres. 

El premi més destacat va ser la Concha d'Or a la millor pel·lícula, la qual va ser Sparrows del director Rúnar Rúnarsson. Aquest premi va ser tot una sorpresa perquè ningun s’esperava que guanyes perquè no estava entre les preferides. En el moment que Rúnar Rúnarsson va pujar a l'escenari a recollir el premi va dir: Me siento tan afortunado... Ha sido un pivilegio haber podido trabajar con un equipo tan maravilloso que ha hecho posible este premio. Gracias a todos ellos y gracias a San Sebastián. Ningú es creia que havia guanyat perquè a diferencia de la resta de pel·lícules aquesta era petita i no tenia moltes possibilitats. Més endavant es va donar la Concha de Plata al millor director/a, en aquest cas el premi va ser per el director Joachim Lafosse, director de la pel·lícula Les chevaliers blancs. La Concha de Plata a la millor actriu va ser per la cubana Yordanka Ariosa, per el seu paper a la pel·lícula El rey de la Habana. La actriu estava molt emocionada i no s’esperava aquest premi, perquè ha sigut la seva primera pel·lícula internacional. Aquest any la Concha de Plata al millor actor ha sigut doble, els premiats van ser Javier Cámara i l’argentí Ricardo Darin. Tots dos van treballar junts a la pel·lícula que els hi ha portat aquest premi. Desprès d’entregar les Conches, es van entregar els Premis del Jurat. El Premi del Jurat a la millor fotografia va ser per la francesa Lucile Hadzihalilovic i el Premi del Jurat al millor guió va ser per Arnaud Larrieu i Jean-Marie Larrieu per la pel·lícula francesa 21 nuits avec pattie.

Aquest festival va acabar amb moltes anècdotes i moltes sorpreses per els premiats que no s’esperaven el triomf.

Concha d'Or a la millor pel·lícula: Sparrows

El Festival de San Sebastià clausura la seva 63 edició

Exposició Francesc Serra. L'artista al seu taller

El passat dia 21 de setembre vaig anar a veure l’exposició Francesc Serra. L’artista al seu taller, al centre cívic del barri de Sant Andreu de Palomar. L’exposició recull un total de 33 obres on apareixen pintors, escultors, entre d’altres. Francesc Serra fa aquest recull fotogràfic al segle XX.

Des del meu punt de vista és una exposició sòbria perquè les fotografies són en blanc i negre i tenen falta de llum. Francesc Serra és una fotògraf que intenta transmetre a través de la fotografia la vida d’un pintor, escultor, en definitiva, la vida d’un artista. Per aquest motiu Francesc Serra es trasllada fins el lloc de treball d’aquests artistes i els fotografia treballant. En alguna fotografia apareix Santiago Rusiñol, Ramon Casas…

És una exposició força bona perquè Francesc Serra ens vol transmetre el temps que un artista tarda en finalitzar la seva obra, tot el treball que hi ha darrere, com viu quant treballa i sobretot les fotografies ens transmeten naturalitat.