ELS IDIOTES (CINEMA DOGMA)

FITXA TÈCNICA I ARTÍSTICA

Títol: Idioterne (Els idiotes)

País: Dinamarca

Any: 1998

Duració: 117 min

Gènere: Drama, dogma, película de culto

Producció: Vibeke Windelov

Director: Lars von Trier

Fotografia: Casper Holm, Jesper Jargil, Kristoffer Nyholm, Lars von Trier

Muntatge: Molly Marlene Stensgard

Repartiment: Bodil Jørgensen, Jens Albinus, Anne Louise Hassing, Troels Lyby, Nikolaj Lie Kaas, Louise Mieritz, Henrik Prip, Luis Mesonero, Knud Romer Jørgensen

Productora: Zentropa Entertainments2 / APS / DRTV / La Sept Cinema / Argos Film Produktie / Liberator Productions S.A.R.L.

ARGUMENT

Comença la història, amb un grup de joves, que fingeixen ser idiotes, fingeixen ser retardats mentals per no pagar un dinar consumida. Ells conviuen, són perfectament conscients del que fan. Tots són relativament iguals, sense cap tret destacable. Tots, menys Karen (Bodil Jørgensen), ella és diferent, ella no se sent enterament còmoda amb la situació, i això genera que els altres estiguin una mica pendents d'ella. L'objectiu del grup és trobar el que ells anomenen "la seva idiota interior", estafen gent, es guanyen alguns diners amb la seva falsa idiotesa. Els nois han de vendre una casa, per la qual reben una bona oferta, i també un altre negoci de menjar de nadons. Després, un dels capitostos, Stoffer (Jens Albinus), després de tenir un atac de bogeria, proposa la polèmica seqüència de l'orgia, la qual Von Trier mostra són embuts, sense dissimular, el que li va guanyar naturalment no pocs problemes de censura. Després, el pare de Josephine (Louise Mieritz), va a recollir-la i portar-la a casa, trenca l'harmonia del grup. Posteriorment, la diferent del grup, Karen, es va també a casa, ella era l'única que veia les coses diferent, i ella va ser plenament feliç amb el grup. Es porta a la seva amiga Susanne (Anne Louise Hassing), qui veurà la seva vida familiar. De retorn a casa, la seva idiota interior tornarà a aflorar.

IMPORTÀNCIA A LA HISTÒRIA DEL CINEMA

Els idiotes (Idioterne, 1998), primera pel·lícula que el danès realitza sota les directrius del moviment Dogma 95. Aquest corrent, cofundada per ell mateix al costat d'altres directors danesos com Thomas Vinterberg o Soren Kragh-Jacobsen, aposta per un cinema senzill i sense alambins, compromís que es recull en l'anomenat "vot de castedat": una normativa enfocada a naturalitzar els processos de producció i de rodatge mitjançant l'ús d'escenaris i sons naturals, l'absència d'efectes especials i música extradiegètica i l'eliminació de la superficialitat en unes trames que no podran acollir-se a cap gènere. No cal dir, a la vista del seu cinema posterior, que el bo de Von Trier no triga a saltar-vos aquesta jurament a la torera (a excepció del seu predilecta càmera en mà), si bé la veritat és que Els idiotes funciona com el exemple més aproximat a les directrius de la causa. Es tracta d'una escatològica obra que arriba a traspassar la barrera de l'ofensa en el seu intent de ponderar una filosofia naïf i sense prejudicis de la vida. La astracanada neix d'una arrel simple: un grup d'idealistes amb ganes de bronca, s'encarrega de destensar les convencions socials, valent-se de la incomoditat que provoca el tracte amb deficients mentals. La polèmica ja nodreix l'ego del geni.

TRÀILER

ESCENES DE LA PEL·LÍCULA